La Júlia és una nena que viu en una capsa de sabates. Allí s’avorreix una mica, però també s’hi sent molt segura. Un dia troba un llapis màgic, dibuixa una porta i surt a veure el món. Després dibuixa una papallona, una flor… Fins que un dia ensopega amb una pilota i es fan amigues. Les dues juguen juntes i s’ho passen molt bé, però la capsa resulta massa petita per allotjar els seus somnis i decideixen marxar. Un espectacle a partir del conte Tomàs i el llapis màgic, de l’uruguaià Ricardo Alcántara.
L’autor uruguaià Ricardo Alcántara escriu Tomàs i el llapis màgic l’any 1988. Anys més tard reprèn aquest personatge i edita altres llibres que el segueixen: Tomàs i la goma màgica, Tomàs i les paraules màgiques i Tomàs i les tisores màgiques. Podem trobar aquests llibres dins la seva extensa obra de més de 80 publicacions traduïdes a diferents idiomes i que ha estat reconeguda amb els premis Serra d’Or, el Premi Austral Infantil, el premi Lazarillo i el premi Apel·les Mestres.
En aquesta història, trobem la protagonista instal·lada en la comoditat de viure dins d’una capsa de sabates. S’estima més viure d’aquesta manera que assumir els riscos que implica un comportament lliure, implícit en el fet d’abandonar el seu refugi. L’amistat és un bon remei contra la por.
A “La nena que vivia en una capsa de sabates”, la teatralitat i la tecnologia ens condueixen a un espectacle molt poètic i divertit on la veu del narrador guiarà als espectadors a través de la història i es barrejarà amb les cançons de la petita protagonista, amb les imatges que projecten el seu món de pors i fantasia, amb la gran capsa corpòria que presideix l’escena i els personatges volàtils que apareixen i desapareixen per art de màgia al seu voltant.
Tal com he comentat anteriorment, aquesta obra s'orgeix del conte "En Tomàs i el llapis màgic", en Tomàs vivia en una capsa de sabates. La capsa era prou gran i confortable i sortir li feia por, però... allà dins s’avorria! Per això, un bon dia es va atrevir a sortir i a mirar. I va trobar un munt d’amics.
A continuació, podeu trobar informació sobre la vida i les obres de l'autor del llibre "En Tomàs i el llapis màgic":
RICARDO ALCÁNTARA
Ricardo Alcántara és un autor molt popular entre els lectors i les lectores de literatura infantil i juvenil de Catalunya, que poden llegir la major part de les seves obres en versió catalana. Les contínues reedicions dels seus llibres en són una bona prova, així com l'afecte que desperta entre els alumnes quan presenta a les escoles alguna de les seves novel·les.
Les obres de Ricardo Alcántara són un reflex del que l'autor pensa. Hi ha una relació molt estreta entre les preocupacions i interessos vitals de l'escriptor i els motius que impulsen les accions dels seus personatges. De novel·la en novel·la, aquesta identificació s'evidencia amb l'àmplia gamma de temes que tracta. Habitualment, la història que després es convertirà en llibre sorgeix com una idea sobtada, màgica, difícil d'explicar. Aquest impacte inicial no comença a prendre forma fins que s'articula sobre el paper. L'escriptor no parla amb ningú dels problemes que se li presenten quan treballa en un tema, perquè pensa que si ho fes, la pressió que el motiva a escriure deixaria d'existir, perquè ja l'hauria exterioritzat abans.
La problemàtica a què aboca la soledat és una de les constants de les històries de Ricardo Alcántara. Una soledat que l'autor relaciona amb la manca de solidaritat entre les persones. Els homes i les dones són poc solidaris, no s'esforcen per provar de descobrir les necessitats dels altres, perquè la por actua com un fre que evita la fluïdesa a l'hora d'iniciar una relació, de fer el primer pas cap a un coneixement dels altres que podria acabar en una amistat enriquidora. Un dels temes que l'escriptor tracta amb més freqüència és, precisament, el de la por.
Unes vegades, la por és deguda a la deformació de la realitat amb què una persona reacciona davant la possibilitat d'una amenaça. Unes altres vegades, sorgeix de la dificultat d'assumir una responsabilitat, en la mesura que aquest fet implica una obertura cap als altres. Així, a Tomàs i el llapis màgic, trobem el protagonista instal·lat en la comoditat de viure dins d'una capsa de sabates. S'estima més viure d'aquesta manera que assumir els riscos que implica un comportament lliure, implícit en el fet d'abandonar el seu refugi. Amb aquesta actitud, el risc que es corre és el de formar personalitats tímides i incapaces d'enfrontar-se a cap repte.
L'amistat és un bon remei contra la por. A Guaraçú, el protagonista, un petit indi, segueix un ocell blau fins ben endins de la selva. En trobar-se sol, en un lloc inhòspit i desconegut, experimenta una por intensa. Quan troba l'amistat de l'ocell i d'una flor blava, deixa de sentir-se sol i de tenir por.
La inseguretat també pot provocar la por. A L'oca Soca, la desconfiança en un mateix davant una acció que espanta aboca a la impossibilitat d'actuar. L'oca Soca, molt envejosa, crea inseguretat a les cries de les aus que aprenen a volar. Ajudar les aus que es troben en aquesta situació no és fàcil, perquè els instints més ocults es manifesten i paralitzen un aprenentatge necessari. Ricardo Alcántara ha escrit dues sèries molt conegudes i divulgades, en què el personatge protagonista ha aconseguit una popularitat molt important entre els lectors i les lectores. Es tracta de Pip (Pip... i el dia, Pip... i el color vermell, Pip... i la nit, Pip... i el color blau, Pip... i el cercle iPip... i la línia) i de Barbamec (Barbamec i les gavines, Barbamec i els fantasmes,Barbamec i la princesa, El tresor de Barbamec, La cançó de Barbamec i Els tatuatges de Barbamec).
En resum, la producció de Ricardo Alcántara és extensa i diversa, abasta temàtiques i personatges molt diferents. És també una obra en evolució constant que es mou dins uns paràmetres que captiven, llibre a llibre, un nombre considerable de nous lectors.
- Us adjunto el vídeo d'aquesta obra:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada