En relació al concepte de patrimoni cultural, cal considerar que aquest és un actiu amb valor cultural i especial que va del passat al futur, passant pel present, relacionant les diferents generacions. Aquest és un concepte que evoluciona, canvia i s'amplia en funció de les necessitats i interessos de la societat i ens permet comprendre que el present s'ha configurat a través del temps, a partir de les decisions que les persones han anat prenent a cada moment. El seu valor no es determinat per la seva singularitat sinó pel seu significat, per la funció social que si li atorga.
Gràcies al patrimoni, podem descobrir l'entorn tant natural com cultural i ens permet conèixer la realitat del passat, present i futur. A més a més, el patrimoni cultural és un recurs amb una gran varietat de significats, tant materials com immaterials. Aquest ens ajuda a crear un sentiment de pertinença i d'identitat contribuint a preveure el respecte a la diversitat i la preservació d'aquest.
El patrimoni cultural del nostre entorn té un gran potencial educatiu, ja que ens permet de forma pràctica conèixer la nostra història d'una manera atractiva, participativa i propera. Per tant, aquest és la riquesa cultural col·lectiva i comuna, i un factor o element de coneixença social.
Aprendre a través del patrimoni, ens pot ajudar a desenvolupar valors cívics, ètics i afectius que fomentin a la defensa, protecció i preservació d'aquest, així com el coneixement de costums, tradicions i festes que possibilitaran la construcció de la identitat cultural i col·lectiva. Així mateix, podem distingir el patrimoni, en patrimoni natural i cultural, material i immaterial.
El patrimoni cultural fa referència a la diversitat cultural, les formes de vida, els valors, les tradicions, costums, creences, protecció, preservació i promoció de la seva diversitat. Dins d'aquest podem trobar, el patrimoni material que fa referència als llocs en els quals s'expressen les identitats culturals múltiples i el patrimoni immaterial com a representacions, expressions i coneixements que es transmeten de generació en generació i que fomenten un sentiment de pertinença i d'identitat.
Tal com defensa Olga Moreno (2009), la importància del patrimoni dintre de la cultura de cada societat és indiscutible, i per tant, és impensable no contemplar-ho dins de l'educació. Atès que a l'escola, l'educació s'enten des d'una perspectiva integral que ocupa tots els àmbits de la vida, per tant, és impossible separar als ciutadans del seu patrimoni.
Tal com defensa Olga Moreno (2009), la importància del patrimoni dintre de la cultura de cada societat és indiscutible, i per tant, és impensable no contemplar-ho dins de l'educació. Atès que a l'escola, l'educació s'enten des d'una perspectiva integral que ocupa tots els àmbits de la vida, per tant, és impossible separar als ciutadans del seu patrimoni.
No obstant, cal destacar que actualment, hi ha moltes escoles que utilitzen el patrimoni com a eina didàctica, amb la intenció d'apropar i de facilitar l'aprenentatge de la història i les ciències socials.
* MORENO, O. (2009). Educación i patrimonio. Revista digital Innovación y experiencias educativas. ISSN 1988-6047.
*_BALUJA, J.; GONZÁLEZ, N. (2009). El patrimoni cultural: un objectiu didàctic? Treballs d’Arqueologia, núm. 15, p. 93-102.
2. ELS MUSEUS, UNA EINA D'APRENENTATGE
Per tant, el patrimoni cultural, és l’herència, el significat i la identitat d’un col·lectiu, que és transmet de
generació en generació, i pot ser material i immaterial, i també espiritual. És
la relació entre els béns i les persones, un element d’identitat cultural que
ha de ser accessible per a tothom. Aquest concepte evoluciona al pas del temps atribuint noves
mirades i significats. Cal considerar que el patrimoni, tant material com
immaterial, es conserva perquè aquest està dotat d’un o més significats
especials i el seu valor ve dotat per la societat, pels individus.
A més a més, cal considerar que no només són patrimoni els béns culturals reconeguts per la UNESCO i limitats a monuments, ja que hi ha molts elements patrimonials com ara les tradicions que tenen valor i són susceptibles de ser valorats. Per tant, el patrimoni és un reflex de la societat i la cultura, és a dir, una construcció d’expressió i d’identitat social i cultural feta per l’home. Aquest té el valor d’emocionar a les persones, de generar sentiments i emocions, ja que és objecte de records perquè ens permet reviure històries, il·lusions, desitjos, idees, pensaments, continguts, creences i sentiments. Hem de tenir molt present que darrere del patrimoni tant material com immaterial estan sempre les persones, la seva història, vida, experiència, vivència i identitat. El patrimoni ens dóna l’oportunitat de comprendre i reviure la història que hi ha darrere d’aquest. No obstant això, penso que gràcies al patrimoni podem conèixer l’entorn que ens envolta, comprendre el nostre present a partir del passat, construir la nostra pròpia identitat i conèixer-nos a nosaltres mateixos. A més a més, defenso que hauríem de donar més rellevància i valor al patrimoni immaterial, ja que aquest està ple de diverses mirades, interpretacions i significats que tenen un valor especial, emocional i personal.
Segons Josep Baluja (2009), quan els elements patrimonials s’associen amb una identitat i amb uns valors i idees, aleshores se sacralitzen i adquireixen un caràcter quasi immutable. És a dir, es converteixen en un símbol a partir del qual expressar d’una manera sintètica i efectiva la relació entre les idees, els valors, les concepcions, les creences i convertir-ho tot en emocions. Així, la selecció dels elements patrimonials és producte dels discursos d’identitat existents; no és neutral ni objectiva, sinó que està carregada de valor. Per tant, hem de gaudir-ne i aprendre d’aquest valorant-lo, transmetent-lo, conservant-lo i preservant-lo. Atès que ens permet conèixer la nostra història d’una manera atractiva, participativa i propera. Per tant, “tota educació és patrimonial perquè pretén conformar identitats, ajudar a ser i estar, i a formar part d’aquest”.
A més a més, cal considerar que no només són patrimoni els béns culturals reconeguts per la UNESCO i limitats a monuments, ja que hi ha molts elements patrimonials com ara les tradicions que tenen valor i són susceptibles de ser valorats. Per tant, el patrimoni és un reflex de la societat i la cultura, és a dir, una construcció d’expressió i d’identitat social i cultural feta per l’home. Aquest té el valor d’emocionar a les persones, de generar sentiments i emocions, ja que és objecte de records perquè ens permet reviure històries, il·lusions, desitjos, idees, pensaments, continguts, creences i sentiments. Hem de tenir molt present que darrere del patrimoni tant material com immaterial estan sempre les persones, la seva història, vida, experiència, vivència i identitat. El patrimoni ens dóna l’oportunitat de comprendre i reviure la història que hi ha darrere d’aquest. No obstant això, penso que gràcies al patrimoni podem conèixer l’entorn que ens envolta, comprendre el nostre present a partir del passat, construir la nostra pròpia identitat i conèixer-nos a nosaltres mateixos. A més a més, defenso que hauríem de donar més rellevància i valor al patrimoni immaterial, ja que aquest està ple de diverses mirades, interpretacions i significats que tenen un valor especial, emocional i personal.
Segons Josep Baluja (2009), quan els elements patrimonials s’associen amb una identitat i amb uns valors i idees, aleshores se sacralitzen i adquireixen un caràcter quasi immutable. És a dir, es converteixen en un símbol a partir del qual expressar d’una manera sintètica i efectiva la relació entre les idees, els valors, les concepcions, les creences i convertir-ho tot en emocions. Així, la selecció dels elements patrimonials és producte dels discursos d’identitat existents; no és neutral ni objectiva, sinó que està carregada de valor. Per tant, hem de gaudir-ne i aprendre d’aquest valorant-lo, transmetent-lo, conservant-lo i preservant-lo. Atès que ens permet conèixer la nostra història d’una manera atractiva, participativa i propera. Per tant, “tota educació és patrimonial perquè pretén conformar identitats, ajudar a ser i estar, i a formar part d’aquest”.
* MORENO, O. (2009). Educación i patrimonio. Revista digital Innovación y experiencias educativas. ISSN 1988-6047.
*_BALUJA, J.; GONZÁLEZ, N. (2009). El patrimoni cultural: un objectiu didàctic? Treballs d’Arqueologia, núm. 15, p. 93-102.
2. ELS MUSEUS, UNA EINA D'APRENENTATGE
Els museus són una eina didàctica en l’educació, espais educadors, d’aprenentatge, d’intercanvi i de transmissió de coneixement, i també constitueixen un important recurs pedagògic al servei de la comunitat educativa. Els museus, avui en dia, han sofert un canvi en la seva relació i els seus fonaments vers la societat actual, han passat de ser un espai on s’acumulaven col·leccions de diversos tipus, a ser una eina social i educativa. És a dir, han passat de ser institucions tancades, aïllades i autònomes a ser institucions socials obertes a tothom. Els museus col·leccionen i relaten històries sobre cultures que es posen en contacte amb les històries i les cultures de les persones que els visiten. Els nens i nenes poden trobar en els museus un dels llocs on poder-se apropar a la història, a les evidències del passat.
Segons defensa Teresa González Verdaguer (2008), els museus són entorns educatius rics en continguts, multisensorials, on els alumnes poden exercitar múltiples maneres d’aprenentatge: quinestèsic, visual/espacial, lògic, intrapersonal, interpersonal, lingüístic i musical. L’acció educativa en el museu és una experiència en la qual participa el cervell, el cos, i inclou sentiments, actituds, sensacions, com també conceptes, fets i idees.
Els museus no han de mostrar únicament les restes del passat i proporcionar informació, sinó que també han de posar a disposició del públic escolar els instruments necessaris i els materials de suport perquè els alumnes puguin fer aprenentatges significatius i crear actituds de respecte i valoració envers el patrimoni.
Cal considerar que el museu ens ofereix
una educació no formal i l’escola una educació formal a través del Currículum d’Educació
Infantil. No obstant això, els museus ens ofereixen unes eines i recursos
didàctics que ens fan possible treballar les tres àrees del Currículum,
descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i
llenguatges. Aquests són un espai social i cultural de participació i de
construcció de significats que ajuden a aprendre i comprendre. Cal considerar
també que són espais de relació i comunicació.
A més a més, amb la realització de visites als museus podem treballar conceptes que apareixen en el Currículum d'Educació Infantil com ara espai, temps, natura, identitat, cultura, entre d’altres. El museu és un espai que fomenta les estratègies de pensament, ja que a partir del que veiem ens anem fent preguntes, construint coneixement.
A més a més, amb la realització de visites als museus podem treballar conceptes que apareixen en el Currículum d'Educació Infantil com ara espai, temps, natura, identitat, cultura, entre d’altres. El museu és un espai que fomenta les estratègies de pensament, ja que a partir del que veiem ens anem fent preguntes, construint coneixement.
D’altra banda, el museu com a recurs
pedagògic ens dóna la possibilitat de construir coneixements i aprenentatge de
l’aula al museu, fent una pluja d’idees amb els infants parlant del que anirem
a veure per esbrinar quins coneixements previs tenen del tema a treballar, o
també del museu a l’aula, anant directament al museu sense haver parlat
inicialment a l’aula del que anirem a fer, possibilitant així la construcció d’un
museu a l’aula, creant un vincle entre les necessitats de l’alumnat i els
objectes del museu.
* GONZÁLEZ VERDAGUER, T.( 2008). El museu, espai de trobada entre l'educació i la cultura. Revista Temps d'Educació, 35 pp.119-126. Universitat de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada